divendres, 18 de desembre del 2015

ENTREVISTA A MAJO ESCUDER (CANAL 9): "HI HA UNA NOVA GENERACIÓ DE VALENCIANS QUE ENCARA NO HA SENTIT DIBUIXOS ANIMATS EN LA NOSTRA LLENGUA"

Per Lara Vallés (2n de Batxillerat) 

Entrevistem Majo Escuder, periodista que durant més de vint anys va treballar com a reportera a la redacció dels informatius de Televisió Valenciana, i que en estos moments està acabant la seua tesi doctoral al voltant de l’efecte que ha tingut el tancament de Canal 9 en l’ús del valencià.

Majo, tu treballaves a Televisió Valenciana i ara estàs fent la teua tesi doctoral al voltant del seu tancament. Quin és el tema central del teu treball?

Bàsicament estic analitzant la influència que han tingut vint-i-cinc anys de televisió autonòmica en la vertebració lingüística i en la normalització de l’ús del valencià en la Comunitat.

La periodista Majo Escuder.


Quina creus que ha sigut la influència de la televisió pública valenciana en l’ús del valencià?

Ha sigut fonamental. De fet, potenciar l’ús de la llengua era un dels principis de creació de la tele, era un dels objectius fonamentals per a posar en marxa el projecte de televisió autonòmica i jo crec que eixe objectiu es va complir. Cal tindre en compte que, en el moment en què comença a emetre Canal 9, a la Comunitat Valenciana la llengua encara és motiu de polèmica. Canal 9 naix al mateix temps en què està consolidant-se la línia en valencià a les escoles i comença a utilizar-se el valencià a l’administració, cosa que fins a eixe moment era impensable… Hi ha una voluntat política de traure el valencià de la seua condició de llengua de carrer i potenciar un estàndar culte de la llengua. Canal 9 va fer que, en una Comunitat on la gent no estaba acostumada a sentir el valencià als mitjans de comunicació, a tot el món començara a ser-li habitual.

I com va concretar-se això?

En realitat es va fer amb el treball del dia a dia. Mirant vint-i-cinc anys cap arrere trobe que de fet, hi hagué alguns àmbits on Canal 9 va haver de fer una tasca de creació de l’estàndard perquè no existia fins a eixe moment. Els esports per exemple foren una de les àrees on més prompte es va notar la influència de la tele: paraules com “gespa”, que ara a tot el món li sona absolutament normal, quan començà a emetre Canal 9 no s’utilitzaven. La gent del carrer deia “sésped”, perquè el valencià que s’havia conservat com a llengua de carrer estaba molt contaminada de castellanismes i hi havia molts castellanoparlants a qui no interessava el valencià, però sí el futbol, de manera que les retransmissions, fetes en la nostra llengua, van fer més pel valencià del que la gent suposa.

Una altra àrea que em sembla fonamental i on es va fer un treball molt important és l’oratge. Començant pel mateix terme “oratge” i seguint per un fum de tecnicismes meteorològics que estaven oblidats o que la gent senzillament no coneixia. Em contava fa uns mesos Joan Carles Fortea, un dels meteoròlegs de la casa, que hi havia paraules, com “araboga”, que no és que hagueren desaparegut sinó que responen a fenòmens tan concrets i tan localitzats en punts determinats de la Comunitat que la gent de la resta del territori sovint no els coneixia. A Villena a ningú no li sorprén que a l’hivern arriben les arabogues, però a Xàbia, fins que Canal 9 no ho va contar, ningú no coneixia la paraula.

Aleshores, està justificada la polèmica que es va crear al voltant del valencià que s’emprava en Canal 9?

D’alguna manera sí perquè és de veres que, sobretot en els programes d’entreteniment s’abusava dels col·loquialismes i hi havia poca cura per evitar castellanismes i paraules incorrectes. També és de veres que hi havia massa programació en castellà i s’hauria d’haver fet des del principi una aposta més valenta per l’ús exclusiu del valencià. Però tot i això, jo crec que el treball de visualització de la llengua, i de normalització del seu ús ha sigut valuosíssim.

"Sols a l'àrea d'informatius de Canal 9 treballaven huit lingüistes".

És veritat allò de les “paraules prohibides”?

Respecte a les “paraules prohibides”, és de veres que durant una época hi hagué un llistat de vocables que des de la direcció no es volia que s’utilitzaren per evitar polèmiques lingüístiques. Per exemple, es parla sempre de la paraula “vaixell”. Inicialment eixa paraula va ser molt complicada segons comenten els qui treballaven a la casa en aquella época. Sembla que era un terme que la gent no acostumava a utilizar al carrer i demanaven els redactors que la substituiren per “embarcació” o “barca”. Però això desagradava als lingüistes, així que va començar a utilizar-se esta paraula vinculant-la a la imatge, per exemple dient “este vaixell que veuen en imatge”. En poc de temps aquell mot, com molts altres, es va fer absolutament familiar per a l’audiència de la tele i a ningú no li sorprenia ni li molestava

A tu et prohibiren alguna vegada utilizar alguna paraula concreta?

Pel que fa a la meua experiencia personal, a mi mai no m’han imposat una paraula ni m’han llevat un mot per considerar-lo “políticament incorrecte”. A informatius, a més, hi havia la consigna que tots els redactors s’expressaren en valencià quan estaven al carrer fent entrevistes. Era la manera que la gent a qui tu preguntaves et responguera en valencià. No sempre s’aconseguia però et sorprendria vore com la gent se soltava fins i tot sense adonar-se'n que estava parlant en valencià. Per exemple, en els últims anys de la tele es van eliminar pràcticament els corresponsals. Els redactors vam haver de repartir-nos les comarques i cadascú s’havia d’ocupar de les previsions informatives d’una comarca concreta. A mi em va tocar la Plana d’Utiel, així que era molt freqüent que jo cobrira informacions a Requena, Utiel i la resta de pobles de la comarca. Tot i ser una comarca castellanoparlant, quan jo em dirigia a ells en valencià, sempre em deien que ja l’entenien perfectament, i em demanaven disculpes per no respondre’m en valencià. Algú fins i tot tractava de parlar-lo. És cridaner perquè al principi de la tele aquella va ser una de les comarques on més conflicte va crear l’emisió de les notícies en valencià. En definitiva, jo estic convençuda que a Canal 9, almenys als informatius, sí es tenia cura de l’ús del valencià, i a més es va fer una tasca didàctica fonamental.



I fora dels informatius? Perquè Canal 9 emetia moltes coses en castellà…

Sí. Fora dels informatius jo crec que l’ús de la llengua té un doble anàlisi. D’una banda, hi ha alguna cosa que es va fer malament des del principi: el cinema, les sèries… que inicialment s’intentaren doblar, ràpidament van començar a emetre’s en castellà. Això trobe que va ser una errada. És de veres que els primers doblatges eren infumables, però també crec que la gent no estava acostumada a sentir la veu de Bogart en valencià i no hi havia encara a la Comunitat una indústria de doblatge amb prou força i experiència com per a fer un treball impecable, però s’hauria d’haver perseverat, perquè crec que era una qüestió de temps com va ser-ho en la resta d’àmbits. Això per una banda. D’altra banda, hi ha una cosa que per a mi és una fita importantíssima en la recuperació del valencià: els dibuixos animats i el Babalà. Trobe que en estos moments a la Comunitat Valenciana hi ha diverses generacions de xiquets (alguns ja no tan xiquets) que han crescut sentint i veient dibuixos en valencià amb independència que les seues famílies foren o no valencianoparlants. Això és mèrit exclusiu de Canal 9 i ha fet tant per la llengua com la implantació a les escoles. La competencia lingüística que hui tenen en valencià els nostres xiquets era impensable fa vint-i-cinc anys.

Canal 9 ha tancat. Què suposa això per a la llengua?

De moment hem deixat de sentir parlar el valencià en els mitjans de comunicació. Aitana continua, com sempre ha fet, barrejant els dos idiomes però el percentatge d’ús del valencià en les seues deconnexions arriba en el millor dels casos al 30%. A més, a Aitana no hi ha lingüistes i això es nota molt en la qualitat del valencià. Sols a l’àrea d’informatius de Canal 9 treballaven huit lingüistes. Eren filòlegs que corregien absolutament tots els textos que s’emetien. Ara mateix, les teles locals utilitzen una llengua poc acurada, amb un estàndar més col·loquial i ple d’incorreccions. Però a més tenen una audiència residual, amb la qual cosa poc poden aportar a l’ús normalitzat de la llengua…Es dóna una altra circumstància: quan es convocaven abans rodes de premsa, qui estava acostumat a donar-les, sabia que Canal 9 volia els talls de veu en valencià, i feia l’esforç de donar la roda de prensa en valencià. Ara això no passa, i sense “Pepito Grillo”, el castellà torna a ser llengua vehicular a la major part de convocatòries. Personatges que a mi sempre em parlaven en valencià quan els posava el micro, ara els veig contínuament parlant en castellà. Jo estic en estos moments analitzant les desconexions d’Aitana i et puc dir que sols en alguns vídeos de política els talls de veu són en valencià (i dic alguns, ni tan sols tots). A la resta d’àrees, el valencià ha desaparegut. Això com a efecte immediat.

I a llarg termini?

Això trobe que pot ser encara pitjor. A mitjà i llarg termini, crec que el treball que va costar un quart de segle es pot malbaratar en uns anys. De moment, això que comentàvem dels xiquets ja està començant a produir-se. Hi ha una nova generació de valencians que encara no ha sentit dibuixos en la nostra llengua. L’escola és fonamental, però a la nostra societat els mitjans de comunicació, sobretot la televisió, són vehicle fonamental de transmisió de valors. Allò que la gent no veu a la tele no existeix. I el valencià l’hem deixat de vore.

"Allò que la gent no veu a la tele no existeix. I el valencià l'hem deixat de vore".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada