“Defensar el valencià no és només una qüestió dels professors, sinó de tots”
Un antic professor de l’IES,
Sergi Durbà, ens presenta el seu llibre Camins al sud i, al mateix temps, ens explica com
és el seu bloc en el qual, casualment, eixim alguns dels seus alumnes de fa un
parell de cursos.
Explica'ns un poc de què tracta Camins
al sud
Bé, Camins al sud és la
història d’un professor de valencià que es veu superat per una sèrie de
circumstàncies relacionades amb el seu ofici. En primer lloc, el dret dels
alumnes a no estudiar valencià a l’institut, la maleïda exempció; en segon
lloc, la inoperància de l’administració educativa, que no fa res per resoldre
el problema, ans al contrari; i en tercer lloc, el context on es desenvolupa la
història, que és el sud del País Valencià. Tot narrat amb una bona dosi d’humor
i ironia que fa que el lector s’ho passe molt però que molt bé, aspecte que és
molt important.
 |
| Sergi Durbà |
Doncs sí, però el que no tinc és
temps. I això és un gran problema, ja que significa que hauré d’esperar. No
obstant això, la vida és molt llarga, hi ha més dies que llonganisses, com
diuen alguns.
De xicotet, creies que arribaries
a ser professor i escriptor?
És difícil saber-ho, menys encara
quan eres menut, però és cert que a mi m’agradava molt escriure i sempre he
sabut que se’m donava bé. No sé si em puc considerar escriptor per haver
publicat un llibre, però sé que m’encanta, i això és suficient per a mi. D’altra banda, ara sóc professor i me’n
recorde molt dels mestres que vaig tindre de menut, com raonaven i ensenyaven,
malgrat que alguns eren durs i venien d’una altra època.
És difícil escriure i preparar
les classes i els exàmens a la vegada?
Difícil no, és impossible. Jo
mateix, quan em pose a escriure, no hi ha res més, ni classes, ni exàmens, ni res
de res. En aquest sentit, ajuda molt tindre les classes preparades amb
anterioritat. Tot i això, ara que m’ho preguntes, crec que els professors
hauríem de fer més per ensenyar en el sentit estricte, no tant per buscar unes
notes que trauen de polleguera a tota la comunitat educativa, alumnes i
ensenyants, principalment. És una obvietat però allò que importa en realitat és
que l’alumne aprenga alguna cosa de trellat, no que traga un cinc, un set o un
deu en un examen. Almenys, aquesta és la meua opinió.
Creus que si no hi haguera
professors que defensaren el valencià, aquest deixaria d'existir a la Comunitat
Valenciana?
Aquesta pregunta és perillosa i, si em permets, un poc
tramposa, ja que defensar el valencià no és només una qüestió dels professors,
sinó de tots, de tu també, que eres de Torís i, en conseqüència, vius al País
Valencià. Si considerem que el valencià és un tema exclusiu dels professors,
anirem per molt mal camí, i no solucionarem res. Al cap i a la fi, tots hem de
posar el nostre gra d’arena, des d’un simple professor fins a una caixera del
Mercadona. Després de tot, és tan senzill i alhora tan complicat com fer servir
la nostra llengua allà on anem, independentment d’on ens trobem, bé siga en el
casal d’una falla, bé siga en una discoteca. Els professors, l’única cosa que
podem fer és donar exemple, que ja és molt considerant el panorama actual.
A banda de ser professor i
escriptor, mantens un bloc. En què et bases per a escriure’l?
El bloc es basa, sobretot, en
costums del poble que per unes causes o per unes altres, estan en perill de
desaparéixer per complet. També escric, de vegades, sobre coses que em passen
pel cap, de l’actualitat i tot això, però sobretot destaquen els costums. De
fet, el bloc es diu Costumari. I mira, ara que ho dius, m’ha vingut al
cap una entrada que vaig escriure quan vaig finalitzar el curs en aquest mateix
institut, ara fa dos anys. Tu anaves a 1r d’ESO i jo vaig ser el teu tutor.
L’enllaç de l’entrada és el següent: http://costumaridurba.blogspot.com.es/2011/06/fi-de-curs.html.
Espere que t’agrade. La veritat és que foreu un curs mogudet, però m’ho vaig
passar molt bé amb vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada